Des del darrer post m’han passat moltes coses, moltes d’elles prou interessants com per escriure al bloc. Però sens dubte la més important de totes, és l’arribada a casa del meu germanet petit. Durant tot l’estiu els pares m’anaven explicant que a dintre de la panxa de la mare hi havia un nadó petit, i per això havia de tenir molta cura. Ara que ja és a fora de la panxa, encara em continuen dient que he de tenir cura quan m’apropo. Però tan se val, a la mínima que els pares es despisten una mica, aprofito per fer-li un petó i una abraçada amb totes les meves forces, i és que no se que em passa que cada cop que el veig m’entren ganes d’abraçar-lo ben fort. I no se per que m’han de di res, si al cap i a la fi, és meu, tal com m’havien dit el “meu” germà!
