Amb aquesta calor, el millor que podem fer és anar a la platja. Aprofitem sempre que podem, inclús a les tardes quan els meus pares surten de treballar, em venen a recollir i ens anem a banyar i a jugar fins que arriba la hora d’anar a sopar. I és que per sort, en aquesta època de l’any, les tardes son molt llargues, oi?
Música: BSO Miami Vice – “Corrupción en Miami” (els seguidors del bloc, ja sabeu que el meu pare és una mica “Friki”...).
Aquest any he aprés a pedalar, al principi només feia un quart de volta amb el peu intermitentment, perquè el meu pare em volia ensenyar amb una bici que em varen regalar durant una visita a unes amigues meves a Barcelona. Finalment després que la mare convencés al pare que em comprés una bici a mida i aquesta la guardéssim per més endavant, els resultats ha estat sorprenents, amb només un dia ja pedalava amb normalitat, fent tota la volta amb els peus. Ara amb la bici no hi ha qui m’atrapi, (per amí que era això el que en realitat volia evitar el meu pare...).
Música: Gloria Stefan – “Conga”
Un dia que estava inspirat fent fotos a casa, vaig demanar al meu pare si podria fer un post al bloc, de les habitacions de la casa. El meu pare va preguntar a la mare, (que en realitat és la que mana), que si ens donava permís. Però la mare ens va dir que si volíem tirar fotos de les habitacions primer havíem de recollir totes les joguines que hi teníem escampades i el meu pare havia de recollir totes les seves robes que havia anat repartint aleatòriament per tota la casa, durant la setmana.
El meu pare va tenir una pensada, i em va dir: “Buf.. Si no vols que ens haguem de posar a fer tot això que diu la mare, val més que tiris fotos de les vistes cap a l’exterior...”
Música: Jenifer Rush – “The power of love”
Quan ens trobem un diumenge amb tramuntana, el que solem fer es fugir del nostre poble. I el que podria haver estat un dia sorollós amb mal de cap tancats a casa, esdevé una agradable audició de sardanes, al solet, a plaça de la independència a Girona. Allà hi ha camp per córrer i no hi passen masses cotxes.
Amb la meva mare i el meu pare he plantat un parell d’arbustos al pati de l’escola, formant un laberint amb el resto d’arbustos que varen plantar els meus companys. Durant el curs vinent els veuré créixer, i si deu vol el curs següent els veurà créixer el meu germanet Adrià. Ja me’l puc imaginar explicant tot orgullós als seus companys, que aquells dos arbustos de la cantonada sud oest els va plantar el seu germà gran... :-)
Música: Gerry Rafferty
La mona d’aquest any,
ha estat espectacular,
d’en “Bob esponja”,
com era d’esperar.
M’ha sortit un rodolí,
i no ho he fet volent... ji jí...
Música: Obrint Pas - “som”
