Què guapo surto a aquest foto oi?

De les fotos que tinc, del cap de setmana a la Vall de Núria, aquesta és la que més m’agrada.

Trobo que sóc molt ben plantat oi?

Les gallines que entren, per les que surten...

El meu pare és una mica “gamberro” i em fa anar a la neu amb sabates roses. Però això si, gaudeix com un “camell” jugant amb mi...

La Vall de Nuria

Als meus pares els agrada molt, ja que durant la temporada de neu hi ha un ambient molt familiar i tranquil.

El cremallera també ajuda al seu encant... Per cert, el color de les sabates, com ja podeu suposar, és cortesia del meu pare, (com que no hi havia d’un altre color de la meva talla...).

Us ho ben juro!, totes aquestes coses que em fa, li penso tornar quan tingui la oportunitat, és que no hi ha dret!. A la meva mare la perdono, tot i deixar-li fer al meu pare, ja que la pobre, ja te prou càstig d’haver-lo de suportar...

La meva primera experiència amb un trineu

Molt recomanable.

Quina passada!, això si, cal anar ben abrigat.

El cap de setmana del 12 i 13 de Febrer els meus pares em varen portar a la Vall de Nuria.

Botes d’aigua !!!

No us penseu que m’agraden gaire. Els pares varen patir lo seu el dia que me les varen comprar. (Tot i que va ser durant un cap de setmana molt bonic a Banyoles).

El cert és que els vaig muntar un sidral a la botiga, que no crec que ens oblidin durant una bona temporada. I això que els botiguers em varen regalar un globus i una piruleta).

El cas és que un cop posades, tenen el seu encant. Si més no, em permeten trepitjar les basses sense que els pares em renyin.

Jugant amb la plastilina

Si us fixeu bé, en aquesta foto podeu veure com vaig calçat amb les sabates intercanviades (la de l’esquerra a la dreta i a l’anvers).

Com ja podeu suposar es tracta d’una de les moltes bretolades a les que em sotmet el meu pare. Aquesta l’he volgut plasmar en el meu post per si mai puc fer servir aquesta imatge per denunciar-lo per “gamberro”.

Foto amb els papis (Què tendres oi?)

Els meus pares, per aquells que no els coneixen, són uns “frikis”.

Això si, els meus “frikis”, als que m’estimo molt. I em consta que ells també a mi...

Les Fonts del Llobregat

El naixement del riu Llobregat. El “poble” de la meva mare Barcelona està situat geogràficament entre la desembocadura del Bessos i el Llobregat.

Ja que el Passat estiu varem anar a veure el naixement del Ter, que desemboca al poble del meu pare. Ara tocava veure a on neix el Llobregat.

L’Eco Eco !!!

El meu gran descobriment. Gràcies als meus pares, vaig descobrir el dia 15 de gener l’Eco. És molt divertit. Es tracta de cridar mirant cap a una muntanya ben fort perquè la muntanya et parli i et digui el mateix que tu li has dit, a la seva manera... Quina passada!.

El dia 16 vaig tenir oportunitat de trobar-me amb la muntanya parlant, i no us penseu que vaig desaprofitar la oportunitat...

Vistes al Pedraforca

Castellar de N’Hug és un poble tan bonic que no ens el varem poder acabar en un sol dia.

Afortunadament els pares varen decidir passar-hi la nit allà i el nostre regal, sobretot al meu pare, va ser, que al sortir el sol des de l’habitació de l’hotel hi havia vistes al Pedraforca (Muntanya de referència als amants a l’escalada).

Els croissants més grans

Sens dubte els croissants més grans que he vist fins al moment son els que varem veure a Castellar de N’Hug el passat cap de setmana del 15 i 16 de gener.

I tal com podeu veure la mida d’aquests supera amb diferència al que estem acostumats a veure a Torroella.