Aquest Nadal he portat un regal del “cole” als meus pares. Es tracta d’una carta, una mica especial, ens ha agradat tant que no vull que aquest text el perdem amb el pas del temps, i per això he decidit citar-la literalment en aquest post.
Carta d’un fill a tots els pares
No em doneu tot el que demano. A vegades només ho demano per veure fins on puc arribar.
- No em crideu, us respecto menys quan ho feu, i m’ensenyeu a cridar a mi, també. I no ho vull fer.
- Compliu les promeses, bones o dolentes. Si em prometeu un premi doneu-me’l, però també si és un càstig.
- No em copareu amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si em feu sentir millor que als altres algú patirà, i si em feu sentir pitjor que els altres seré jo qui patiré.
- Deixeu que em valgui per mi mateix. Si ho feu tot per mi, jo no podré aprendre mai.
- Si alguna vegada us equivoqueu en quelcom, reconegueu-m’ho. Així s’enforteix la relació que tinc amb vosaltres i m’ensenyeu a admetre les meves pròpies equivocacions.
- Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tracteu als vostres amics. Que siguem de la família no vol dir que no puguem ser també amics.
- No em demaneu que faci una cosa que vosaltres tampoc feu, jo aprendré allò que feu encara no m’ho digueu. Però mai faré allò que dieu i no feu.
- Quan us expliqui un problema meu, encara que us sembli petit i insignificant, no em digueu: “Això no té importància”. Mireu de comprendre’m i ajudar-me.
- I estimeu-me i digueu-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho dir, encara que penseu que no cal.
- Abraceu-me, necessito sentir-vos molt a prop meu i mai oblideu qui sóc jo ni més ni menys que un nen.
Perquè a vegades els petits moments són els més especials!
