dissabte, 5 de novembre del 2011

El meu germà Adrià

Des del darrer post m’han passat moltes coses, moltes d’elles prou interessants com per escriure al bloc. Però sens dubte la més important de totes, és l’arribada a casa del meu germanet petit.


Durant tot l’estiu els pares m’anaven explicant que a dintre de la panxa de la mare hi havia un nadó petit, i per això havia de tenir molta cura. Ara que ja és a fora de la panxa, encara em continuen dient que he de tenir cura quan m’apropo. Però tan se val, a la mínima que els pares es despisten una mica, aprofito per fer-li un petó i una abraçada amb totes les meves forces, i és que no se que em passa que cada cop que el veig m’entren ganes d’abraçar-lo ben fort. I no se per que m’han de di res, si al cap i a la fi, és meu, tal com m’havien dit el “meu” germà!

dissabte, 16 de juliol del 2011

Platja de l'Estartit

Amb aquesta calor, el millor que podem fer és anar a la platja. Aprofitem sempre que podem, inclús a les tardes quan els meus pares surten de treballar, em venen a recollir i ens anem a banyar i a jugar fins que arriba la hora d’anar a sopar. I és que per sort, en aquesta època de l’any, les tardes son molt llargues, oi?

Música: BSO Miami Vice – “Corrupción en Miami” (els seguidors del bloc, ja sabeu que el meu pare és una mica “Friki”...).

Bici 2011

Aquest any he aprés a pedalar, al principi només feia un quart de volta amb el peu intermitentment, perquè el meu pare em volia ensenyar amb una bici que em varen regalar durant una visita a unes amigues meves a Barcelona. Finalment després que la mare convencés al pare que em comprés una bici a mida i aquesta la guardéssim per més endavant, els resultats ha estat sorprenents, amb només un dia ja pedalava amb normalitat, fent tota la volta amb els peus. Ara amb la bici no hi ha qui m’atrapi, (per amí que era això el que en realitat volia evitar el meu pare...).

Música: Gloria Stefan – “Conga”

Vistes des de casa 2011

Un dia que estava inspirat fent fotos a casa, vaig demanar al meu pare si podria fer un post al bloc, de les habitacions de la casa. El meu pare va preguntar a la mare, (que en realitat és la que mana), que si ens donava permís. Però la mare ens va dir que si volíem tirar fotos de les habitacions primer havíem de recollir totes les joguines que hi teníem escampades i el meu pare havia de recollir totes les seves robes que havia anat repartint aleatòriament per tota la casa, durant la setmana.

El meu pare va tenir una pensada, i em va dir: “Buf.. Si no vols que ens haguem de posar a fer tot això que diu la mare, val més que tiris fotos de les vistes cap a l’exterior...”

Música: Jenifer Rush – “The power of love”

Sardanes a la plaça de la independència a Girona

Quan ens trobem un diumenge amb tramuntana, el que solem fer es fugir del nostre poble. I el que podria haver estat un dia sorollós amb mal de cap tancats a casa, esdevé una agradable audició de sardanes, al solet, a plaça de la independència a Girona. Allà hi ha camp per córrer i no hi passen masses cotxes.

Festa de la primavera 2011

Amb la meva mare i el meu pare he plantat un parell d’arbustos al pati de l’escola, formant un laberint amb el resto d’arbustos que varen plantar els meus companys. Durant el curs vinent els veuré créixer, i si deu vol el curs següent els veurà créixer el meu germanet Adrià. Ja me’l puc imaginar explicant tot orgullós als seus companys, que aquells dos arbustos de la cantonada sud oest els va plantar el seu germà gran... :-)

Música: Gerry Rafferty

Mona de Pasqua 2011

La mona d’aquest any,

ha estat espectacular,

d’en “Bob esponja”,

com era d’esperar.

M’ha sortit un rodolí,

i no ho he fet volent... ji jí...

Carnestoltes 2011

Des de principis d’any que no escric al bloc, però no per que no tingui coses a dir, sinó perquè tinc tantes que se m’han anat acumulant i em fa mandra posar-m’hi. Una de les activitats que he experimentat en diverses ocasions aquest mateix any, ha estat el carnestoltes, i es que els meus pares em volien disfressar de tantes coses que al final han optat per fer-ho en diversos dies.

Música: Obrint Pas - “som”

divendres, 18 de febrer del 2011

Què guapo surto a aquest foto oi?

De les fotos que tinc, del cap de setmana a la Vall de Núria, aquesta és la que més m’agrada.

Trobo que sóc molt ben plantat oi?

Les gallines que entren, per les que surten...

El meu pare és una mica “gamberro” i em fa anar a la neu amb sabates roses. Però això si, gaudeix com un “camell” jugant amb mi...

La Vall de Nuria

Als meus pares els agrada molt, ja que durant la temporada de neu hi ha un ambient molt familiar i tranquil.

El cremallera també ajuda al seu encant... Per cert, el color de les sabates, com ja podeu suposar, és cortesia del meu pare, (com que no hi havia d’un altre color de la meva talla...).

Us ho ben juro!, totes aquestes coses que em fa, li penso tornar quan tingui la oportunitat, és que no hi ha dret!. A la meva mare la perdono, tot i deixar-li fer al meu pare, ja que la pobre, ja te prou càstig d’haver-lo de suportar...

La meva primera experiència amb un trineu

Molt recomanable.

Quina passada!, això si, cal anar ben abrigat.

El cap de setmana del 12 i 13 de Febrer els meus pares em varen portar a la Vall de Nuria.

Botes d’aigua !!!

No us penseu que m’agraden gaire. Els pares varen patir lo seu el dia que me les varen comprar. (Tot i que va ser durant un cap de setmana molt bonic a Banyoles).

El cert és que els vaig muntar un sidral a la botiga, que no crec que ens oblidin durant una bona temporada. I això que els botiguers em varen regalar un globus i una piruleta).

El cas és que un cop posades, tenen el seu encant. Si més no, em permeten trepitjar les basses sense que els pares em renyin.

Jugant amb la plastilina

Si us fixeu bé, en aquesta foto podeu veure com vaig calçat amb les sabates intercanviades (la de l’esquerra a la dreta i a l’anvers).

Com ja podeu suposar es tracta d’una de les moltes bretolades a les que em sotmet el meu pare. Aquesta l’he volgut plasmar en el meu post per si mai puc fer servir aquesta imatge per denunciar-lo per “gamberro”.

Foto amb els papis (Què tendres oi?)

Els meus pares, per aquells que no els coneixen, són uns “frikis”.

Això si, els meus “frikis”, als que m’estimo molt. I em consta que ells també a mi...

Les Fonts del Llobregat

El naixement del riu Llobregat. El “poble” de la meva mare Barcelona està situat geogràficament entre la desembocadura del Bessos i el Llobregat.

Ja que el Passat estiu varem anar a veure el naixement del Ter, que desemboca al poble del meu pare. Ara tocava veure a on neix el Llobregat.

L’Eco Eco !!!

El meu gran descobriment. Gràcies als meus pares, vaig descobrir el dia 15 de gener l’Eco. És molt divertit. Es tracta de cridar mirant cap a una muntanya ben fort perquè la muntanya et parli i et digui el mateix que tu li has dit, a la seva manera... Quina passada!.

El dia 16 vaig tenir oportunitat de trobar-me amb la muntanya parlant, i no us penseu que vaig desaprofitar la oportunitat...

Vistes al Pedraforca

Castellar de N’Hug és un poble tan bonic que no ens el varem poder acabar en un sol dia.

Afortunadament els pares varen decidir passar-hi la nit allà i el nostre regal, sobretot al meu pare, va ser, que al sortir el sol des de l’habitació de l’hotel hi havia vistes al Pedraforca (Muntanya de referència als amants a l’escalada).

Els croissants més grans

Sens dubte els croissants més grans que he vist fins al moment son els que varem veure a Castellar de N’Hug el passat cap de setmana del 15 i 16 de gener.

I tal com podeu veure la mida d’aquests supera amb diferència al que estem acostumats a veure a Torroella.

dissabte, 1 de gener del 2011

Demà faré 2 anys !

Aquest Nadal he portat un regal del “cole” als meus pares.

Es tracta d’una carta, una mica especial, ens ha agradat tant que no vull que aquest text el perdem amb el pas del temps, i per això he decidit citar-la literalment en aquest post.


Carta d’un fill a tots els pares
No em doneu tot el que demano. A vegades només ho demano per veure fins on puc arribar.
  • No em crideu, us respecto menys quan ho feu, i m’ensenyeu a cridar a mi, també. I no ho vull fer.
  • Compliu les promeses, bones o dolentes. Si em prometeu un premi doneu-me’l, però també si és un càstig.
  • No em copareu amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si em feu sentir millor que als altres algú patirà, i si em feu sentir pitjor que els altres seré jo qui patiré.
  • Deixeu que em valgui per mi mateix. Si ho feu tot per mi, jo no podré aprendre mai.
  • Si alguna vegada us equivoqueu en quelcom, reconegueu-m’ho. Així s’enforteix la relació que tinc amb vosaltres i m’ensenyeu a admetre les meves pròpies equivocacions.
  • Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tracteu als vostres amics. Que siguem de la família no vol dir que no puguem ser també amics.
  • No em demaneu que faci una cosa que vosaltres tampoc feu, jo aprendré allò que feu encara no m’ho digueu. Però mai faré allò que dieu i no feu.
  • Quan us expliqui un problema meu, encara que us sembli petit i insignificant, no em digueu: “Això no té importància”. Mireu de comprendre’m i ajudar-me.
  • I estimeu-me i digueu-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho dir, encara que penseu que no cal.
  • Abraceu-me, necessito sentir-vos molt a prop meu i mai oblideu qui sóc jo ni més ni menys que un nen.

Perquè a vegades els petits moments són els més especials!

Novembre i Desembre 2010 !

La fira de Sant Narcís de Girona, cap de setmana a Banyoles, aplec de Santa Caterina al massís del Montgrí, Fira de Sant Andreu a Torroella de Montgrí, festa de Nadal al “Petit Montgrí”. Com veieu no he estat aturat a veure passar el temps. I és que com molt ve diu la cançó que acompanya aquest vídeo:
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa...”
(Vicent Andrés Estellés, poeta Valencià)
Música, Obrint Pas - “La Flama”