M’ho he passat molt bé viatjant aquest octubre. M’ha agradat poder passar tanta estona amb els pares. Sobretot amb la mare, que ha compartit moltes estones amb mi, veient els dibuixos d’en “Bob Esponja” a la part de darrera del cotxe, i jugava amb mi, a la mínima que em començava a avorrir després de tantes hores al cotxe. I és que viatjar és divertit però, és la mare que fa que ho sigui. 
Més conegut com “El oso y el madroño”. Una altra icona representativa de la ciutat en la que ens vàrem quedar a dormir.
Just a l’origen de les carreteres radials, l’anomenat Kilòmetre zero. La mare, ajupida, tan guapa com sempre, seguin-li el joc al meu pare. 
Algun cop heu vist alguna pel·lícula d’aquestes, en la que el protagonista es troba en una ciutat deshabitada doncs el poble del meu avi, a la hora de la migdiada dóna la mateixa sensació. 
Recordeu el post que vaig escriure el juliol de l’any passat de la meva primera visita a Ayamonte? En aquell post ja us deia que havíem visitat el Zoo, però no explicava com era. No us penseu que era un Zoo amb un parell d’ànecs i una cabra lligada amb un cordill. Es tracta d’un Zoo, amb tot tipus d’animals salvatges, a banda del meu pare, també hi havia lleons, tigres, zebres, micos i entre d’altres més hi havia aquest enorme Ós bru. 
Què pensaríeu si veieu a un pare, pujant al seu vailet a sobre d’una vaca vestida amb una bufanda i una samarreta en la que surt escrit “Força Portugal”? I si a més a més, aquest pare triés aquesta foto com a imatge representativa de la seva visita a Portugal? Bé, doncs crec que hem pensat el mateix. (Friki?)
M’agraden tots els vehicles, ja siguin tricicles, bicis, motos o cotxes però recentment he descobert el millor de tots, “el tractor”.
(Música de: Jet – “Are you Gonna Be my Girl”. Visca el rock 'n' roll !!! ).
He fet tantes coses que no sé per on començar a explicar-vos-les. Per començar he visitat alguns llocs nous (per no perdre el costum). Perpinyà, Camprodon, L’Estartit, Platja d’Aro, Sant Martí d’Empúries i Calella de Palafrugell són alguns dels indrets que em venen a la memòria. He muntat en Poni, he jugat a la sorra de la platja, he nedat a la piscina, he pujat en tractors. Com veieu, un munt d’activitats. Us adjunto aquesta presentació per que us en feu càrrec.
Tovallola i música d’en “Bob Esponja”, no podia faltar ;-P
Hi ha vegades que no calen paraules. Ben sabut és per tothom, que “una imatge, val més que mil paraules” . 
Tal com us he resumit amb aquesta darrera remesa de posts, he viscut molts canvis els darrers mesos, i el dia a dia ens obliga a tots plegats a anar de bòlid. Però, m’agrada estar connectat amb el món, i sé que alguns de vosaltres us agrada veure’m encara que sigui a través de les pantalles dels vostres PC’s, ó LAP TOP’s. .JPG)
Hi ha gent que afirma que m’assemblo molt, d’altres pot ser una mica i una minoria que diuen que no, que no m’assemblo. Bé la veritat és, que m’és igual el que digui la gent, ja que el meu pare n’està convençut i se sent molt orgullós de sentir que m’assemblo a ell, i això és el que compta. 
Ja se el que esteu pensant, però No. El de l'esquerra no és el meu pare. Tot i que a vegades ho sembli, Ji ji ji... 
Com que només tinc un anyet, la meva padrina m’ha regalat una mona que només duia un ou. Això si, amb un pollet a dintre. Ji ji ...
Els pares han continuat amb el seu afany per ensenyar-me el món sencer.
També m’entusiasma jugar amb les molles dels parcs, siguin de la forma que siguin. Cavalls, vaques, conills, gossos, gats, ànecs, granotes, etc. Totes m’agraden. Llançar-me pels tobogans ha esdevingut una de les meves passions durant els darrers tres mesos. El meu pare em treu sempre les sabates, perquè així pugui córrer més. Però no crec que sigui veritat, ja que quan es llença ell, no se les treu pas.
Ni tan sols he tingut temps d'escriure un post. He viscut molts de canvis. Per que us feu una idea he penjat aquest vídeo a on em podeu veure jugant amb el meu cotxe teledirigit.
Sembla com si fos ahir. Llum, molta llum, i fred, sobretot molta fred. La nostra feina ens ha costat a tots tres adaptar-nos a les noves rutines. Els dies han anat passant, sense treva, un al darrera de l’altre, com si el temps tingués molta pressa per veure’m créixer i gaudir dels meus petits grans progressos. 