diumenge, 2 d’agost del 2009

Com m’agrada el puré !

Des del tretze de Juliol he començat a menjar puré de fruites, ara ja menjo també de verdures i trossos de síndria i meló. La mare em diu que he de menjar molt per créixer sa i fort. I així que si em perdoneu ara us he de deixar que és de mala educació escriure posts mentre menjo. ( A més al pare no li agrada que li embruti el teclat).

27 Juliol, Sant Sergi !

Per celebrar-ho em varen dur d’excursió (com no podia ser d’una altre manera, amb els pares que m’ha tocat), em van portar a un indret molt a la bora de casa des d’on es pot observar les illes Medes des de dalt, “El cap de barra” situat a l’extrem est de l’Estartit. Des d’allà també es pot veure, la Roca Maura, el castell Montgrí, el golf de Roses i Begur. Que n’és de bonic el meu Poble!

24 Juliol tarda, Castelló

Des de la darrera aturada que havíem fet a Sagunt, ja no em quedaven forces per continuar el viatge de tornada, sort que ja teniem previst aturar-nos a dormir a Castelló. L’hotel era molt cèntric i varem poder fer una volteta per la plaça major i el casc antic per estirar les cames i sopar abans d’anar a dormir.

23 Juliol tarda, Ayamonte

Quin poble més bonic, més que un poble sembla una ciutat, però de les de pel·lícula. Des del Parador a on es varem allotjar, es podia veure la costa, el casc antic, el riu Guadiana i Portugal. Al meu pare li portava molts records de quan era petit i venia de vacances amb els avis i el tiet. He pogut conèixer als tiets i cosins del pare i una cosineta d’un any i deu mesos. Varem fer una passejada, i varem visitar el zoo i el parc. A la nit varem anar a fer un gelat a la platja.

20 Juliol matí, Cortegana

Per fi he conegut a la meva besàvia, l’àvia del pare. Com fila de prim amb el cap per tenir vuitanta nou anys, amb una mica d’ajuda i ajaguda en una butaca em va poder tenir en braços igual que havia fet amb el pare i amb l’avi, ha tingut als seus braços 3 generacions. Per part de la mare també tinc besavis, però la besàvia per part de mare només te setanta dos anys, i el besavi setanta cinc. I és que de molt jovenets varen “decidir” tenir una filla, la meva àvia.

19 Juliol tarda, Cáceres

El 2 de maig ja hi vaig estar de casament, (com ja sabeu, sóc un home de món). Però en aquesta ocasió varem poder gaudir d’unes vistes formidables des d’un restaurant situat en un àtic just a davant de la plaça major mirant cap al casc antic. Per no dir de la perfecte vetllada que ens varen fer passar els nostres amics de Càceres (ja marit i muller). Pel carrer vàrem passar calor, però era una calor diferent, com més seca. Quines ganes tenia d’arribar a l’Hotel per descansar després de les dotze hores i mitja que hi havíem trigat en el viatge. Havia d’agafar forces per fer una altra tirada a l’endemà, destí Huelva.

19 Juliol matí, Zaragoza

Quants indrets! No m’ho pensava que hi haguessin tants llocs per visitar. Us explicaré en diferents posts la darrera aventura que he viscut. El passat 19 de Juliol varem sortir de Torroella de Montgrí (el meu poble), amb direcció al sud de la península. De passada varem aturar-nos a esmorzar a Zaragoza, i varem visitar la Basílica del Pilar i la plaça annexa. Em va anar molt bé poder estirar les cames una mica després d’unes quantes hores dormint al cotxe. I la veritat val la pena aturar-se una estona i buscar una ombra en aquella plaça. El soroll de l’aigua de les fonts i un corrent d’aire que aparegut com per art de màgia són un bon entorn per degustar un entrepà de pernil ó “fer matones” en el meu cas. Així agafem forces per la següent aturada, per dinar, Madrid.

24 Juny, visita a la Moreneta

El dia de Sant Joan, el pare va tenir una de les seves “brillants” idees, se li va acudir que com que la nit anterior havia estat la revetlla, el matí següent no hi hauria massa gent animada com per pujar al cim de Montserrat per visitar “La Moreneta”. Com qualsevol altre persona hagués pogut imaginar, al tractar-se d’un dia festiu, hi havia un munt de gent fent el mateix que nosaltres. Suposo que el món deu estar ple de pares “espavilats” com el meu... Per cert, quin lloc més bonic!