Durant el dinar del casament a Cáceres, nosaltres érem a la taula dels amics del nuvi, (tots catalans), vaig deixar que els pares pugessin gaudir del dinar amb tranquil·litat. Bueno, gariebé tot el dinar, ja que quan la cosa es va començar a animar i varen començar a cridar “visca els nuvis”, vaig haver de posar ordre a la sala, ensenyant-los a cridar de debò, i es que a una altre cosa s’hauria de veure, però a cridar no hi ha qui em guanyi.Una altre anècdota curiosa, va ser que el mateix vespre tenia lloc el famós partit Barça-Madrid, i després d’haver estat suportant les enginyoses bromes dels madridistes presents a la cerimònia, el resultat ja el sabeu, (una exhibició futbolística al Santiago Bernabéu, 2-6). Tot i que a nosaltres no ens agrada massa el futbol, aquell vespre ens varem sentir més catalans que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada