El passat 2 de maig, vaig tenir l’honor de presenciar el casament d’un dels millors amics del pare, en Jesús. Va anar tot rodat, d’entrada el meu avi patern, ens va deixar un cotxe molt espaiós que ens va permetre viatjar amb prou comoditat. El TomTom del pare marcava 1.022 Km, des de casa fins a l’Hotel a on varem estar allotjats i a on va tenir lloc el dinar i el ball després de la cerimònia. La nit abans de sortir de viatge, la meva mare no es trobava massa bé, i els meus pares ja havien decidit cancel·lar el viatge i trucar al nuvi per comunicar-li-ho, però després de seguir fil per randa els consells sanitaris que els meus pares vàren llegir en un llibre, i dormir unes poques hores. A la mare no se li va acudir una altre cosa que dir-li al pare que ja es trobava més bé. Dit i fet. Al cap d’una estona ja érem de camí, fent carretera tal com a nosaltres ens agrada. I a jutjar per la foto, sembla que la mare es va recuperar del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada