Quin èxit !

Durant el dinar del casament a Cáceres, nosaltres érem a la taula dels amics del nuvi, (tots catalans), vaig deixar que els pares pugessin gaudir del dinar amb tranquil·litat. Bueno, gariebé tot el dinar, ja que quan la cosa es va començar a animar i varen començar a cridar “visca els nuvis”, vaig haver de posar ordre a la sala, ensenyant-los a cridar de debò, i es que a una altre cosa s’hauria de veure, però a cridar no hi ha qui em guanyi.

Una altre anècdota curiosa, va ser que el mateix vespre tenia lloc el famós partit Barça-Madrid, i després d’haver estat suportant les enginyoses bromes dels madridistes presents a la cerimònia, el resultat ja el sabeu, (una exhibició futbolística al Santiago Bernabéu, 2-6). Tot i que a nosaltres no ens agrada massa el futbol, aquell vespre ens varem sentir més catalans que mai.

De casament a Cáceres !

El passat 2 de maig, vaig tenir l’honor de presenciar el casament d’un dels millors amics del pare, en Jesús. Va anar tot rodat, d’entrada el meu avi patern, ens va deixar un cotxe molt espaiós que ens va permetre viatjar amb prou comoditat. El TomTom del pare marcava 1.022 Km, des de casa fins a l’Hotel a on varem estar allotjats i a on va tenir lloc el dinar i el ball després de la cerimònia.

La nit abans de sortir de viatge, la meva mare no es trobava massa bé, i els meus pares ja havien decidit cancel·lar el viatge i trucar al nuvi per comunicar-li-ho, però després de seguir fil per randa els consells sanitaris que els meus pares vàren llegir en un llibre, i dormir unes poques hores. A la mare no se li va acudir una altre cosa que dir-li al pare que ja es trobava més bé. Dit i fet. Al cap d’una estona ja érem de camí, fent carretera tal com a nosaltres ens agrada. I a jutjar per la foto, sembla que la mare es va recuperar del tot.

El meu pare n’ha fet 30

El passat 18 d’abril va ser l’aniversari del pare, la mare i jo, varem obsequiar-lo amb un regal molt personal, varem llogar-li per tot el cap de setmana el cotxe que sempre està dient que li agrada, per que ens portés a fer excursions per allà a on volgués ell. Varem ensopegar la mala sort, tan ell, com jo (per culpa seva), que portàvem un refredat descomunal. Ara bé la il·lusió i els medicaments ens varen ajudar a no desistir de la nostra aventura. Ens va portar d’excursió a Ripoll i l’endemà a Tossa de Mar.

Com els hi agrada portar-me de passeig, crec que s’han proposat ensenyar-me tot el món sencer, suposo que encara deuen quedar uns quants indrets més per visitar.

Excursió al Mont

Durant el mes d’Abril, no he escrit cap post. Els meus pares m’han estat marejant, portant-me d’excursió amunt i avall. He estat a Barcelona amb els avis, a Sabadell a celebrar l’aniversari de la meva cosina, la Martina, que ja és molt gran, té 2 anys.

Ara bé, una de les excursions més divertides que vaig fer, va ser la visita a la capella de Mare de Déu del Mont. En la foto ens podeu veure a tots 3 al costat d’un senyor de Bronze, el meu pare em va explicar que es tractava d’en Jacint Verdaguer, un destacat escriptor català, que va allotjar-se (per acabar d’escriure un llibre de poesies titulat “Canigó”), al mateix hostal, a on nosaltres, acompanyats d’uns bons amics, varem estar dinant, no és d’estranyar que vingués a aquest indret, ja que des del cim d’aquest turó hi ha unes vistes de 360º que ens permeten veure no només el Canigó sinó tot l’Empordà. Val la pena fer-hi una visita, i més si feu com jo, que vaig venir tot el camí dormint.