El passat dia 02/03/09, vaig fer 2 mesos, i els meus pares ho varen celebrar amb un pastis de xocolata, d’alguna manera jo també en vaig menjar encara que a través de la llet materna. Després de passar tot aquest temps entre tots vosaltres, he arribat a la conclusió que tampoc s’hi està del tot malament en aquest nou món, prova d’aquesta sensació, són les ganes de riure que tinc cada dia, sobretot quan la gent que m’envolta em fa ganyotes i sorollets divertits.Això si, quan arriba la nit i estic tan cansat que no tinc forces ni per dormir, ni per retenir la llet que menjo, m’entra la “depre” i recordo els vells temps quan estava dintre de l’úter, tan calentó i sense haver de fer res. Sort de la mare que em mima i s’hi esforça en donar-me llet materna tan si com no, perquè sap que es el millor per a mi.
Gràcies mare!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada