Super Sergi !

Aquest és el nou pijama amb el que m’han obsequiat els meus pares, per haver estat tan bon minyó durant les darreres setmanes.

Quan érem a la botiga a on el varem comprar, a la meva mare li va fer gràcia quan el va veure, però el trobava un xic agosarat. En canvi el meu pare es va entusiasmar tant, que els seus instints garrepes es varen veure minvats.

El meu pare m’ha explicat que aquest pijama, és un disseny original anomenat “Sergi” per això porta la "S" al pit, i que posteriorment va inspirar la pel·lícula de “Superman”, però que per temes de drets de “copyright”, al protagonista de la peli, li varen haver de posar uns calçotets vermells per fora i varen haver de posar-li un nom diferent al del disseny original del pijama.

Vacunes!

El passat dimarts 03/03/09, em varen posar les primeres vacunes. Quin mal! Primer em varen donar a beure una mena de xarop que tenia un gust a llet agre, i a continuació em varen fer una punxada a cada cama amb unes xeringues enormes. Hi va haver un moment que no sabia si es tractava d’un malson. El meu pare m’anava dient tota l’estona que no em preocupés, que ho feien pel meu bé.

Pel meu bé?, quina barra... Aquests successos varen tenir lloc durant el matí i a la tarda em va venir una mica de febre, I el meu pare encara tenia la cara dura de dir-me que era pel meu bé. Per postres el meu pare no sabia agafar-me la temperatura, ho feia tal com es veu a la imatge. La mare li anava preguntant, "a quan està?", i el meu pare tot orgullós de la seva col·laboració li anava responent, “cap problema, a 25 ºC !”.

2 mesos!

El passat dia 02/03/09, vaig fer 2 mesos, i els meus pares ho varen celebrar amb un pastis de xocolata, d’alguna manera jo també en vaig menjar encara que a través de la llet materna. Després de passar tot aquest temps entre tots vosaltres, he arribat a la conclusió que tampoc s’hi està del tot malament en aquest nou món, prova d’aquesta sensació, són les ganes de riure que tinc cada dia, sobretot quan la gent que m’envolta em fa ganyotes i sorollets divertits.

Això si, quan arriba la nit i estic tan cansat que no tinc forces ni per dormir, ni per retenir la llet que menjo, m’entra la “depre” i recordo els vells temps quan estava dintre de l’úter, tan calentó i sense haver de fer res. Sort de la mare que em mima i s’hi esforça en donar-me llet materna tan si com no, perquè sap que es el millor per a mi.

Gràcies mare!