Després d’escriure el darrer post, m’he quedat adormit davant de l’ordinador i és que porto son acumulada des d’abans d’ahir, ja que vaig estar amb el pare, mirant pelis de terror fins a les tantes. (“28 días después” i a continuació “28 semanas después”), entretingudes si més no, tot i que de moment, tampoc puc dir que n’hagi vist de millors. Em va cridar l’atenció les imatges de Londres que sortien a les dues pelis, és com si ha hi hagués estat alguna vegada, no se si pot tenir a veure que nou mesos abans de néixer els meus pares hi varen passar uns quants dies.
Si t'agraden aquestes pel·licules, quan siguis més gran, et deixaré venir a casa a veure la meva col·lecció...
ResponElimina...aixó si no estàs ocupat amb els entrenaments de pretemporada, qu ja es veu que apuntes maneres (el que no sé és si anirás amb el Real Madrid o amb el Barça, que aquí a costat tinc algú que et vol ensarronar...)
siau!
T'agafo la paraula, encara no sé quin gènere de pelis m'agraden perque només n'he vist 2, però si més no, ja se que les de por si.
ResponEliminaPer cert, si aconsegueixo ser futbolista, ainiré amb l'equip que més em pagui, si no ho aconsegueixo, faré com el pare, que els bombin a tots dos.
Per cert, tot i que ja us començo a conèixer a la Carme i a tú, perquè no us feu seguidors i així us puc veure les cares... Per cert quan avui he baixat a saludar-te, ja havies marxat.
Ja ho hem intentat però és una mica complicat, no me'n en surto, no sabem tant com tú. Entrem en un bucle com el de les sabates del nº 41 i no en sortim.
ResponEliminaA més si es per veure'ns el careto, demana-li al teu pare una foto nostra, però crec que fins d'aquí un més no ens veuràs clarament per poder reconeixe'ns. Tot i així et prometo que ho seguiré intentant.
Hasta luego pequeñín.