Girona per primer cop

La meva primera visita a Girona no ha estat gaire extensa, ja que ahir feina molt de fred i gairebé ens varem limitar a fer els encàrrecs previstos. Però els meus pares no volien tornar cap a Torroella de Montgrí sense que m’endugués una foto digna de postal, d’aquesta excursió.

De manera que varem aturar el cotxe al costat dels jutjats i em varen explicar, que aquells edificis tan formidables que sobresortien de entre la resta de forma tan esplèndida, a l’altre costat del riu Onyar, eren l’església de Sant Feliu i la majestuosa Catedral de Girona.

Enxampats in fraganti!

Ahir quan la mare feia unes compres, el pare i jo varem anar a fer un una passejada mentre m’explicava que un dels seus passatemps favorits, quan li toca anar de compres, és anar veure com tenen decorats els aparadors.

Curiosament ens varem aturar davant d'un que tampoc tenia gaire roba, però no sé per quina màgica raó el pare semblava molt entusiasmat contemplant-lo, just quan la mare va arribar i ens va tirar una foto sorpresa.

Feliç Sant Valentí !

Avui és Sant Valentí i el meu pare, (que pels que no el coneixeu, és un garrepa), m’ha demanat un favor. Per tal de no gastar-se un duro, vol que escrigui un post com a regal per a la meva mare. A canvi, em deixarà veure el dvd dels “Baby Einstein” que m’ha regalat el meu avi “José Antonio”. Així doncs, mare, aquí va el post:

Feliç Sant Valentí!

Ja sé que felicitar-te aquest dia, és una tasca que correspon al pare, però, que t'he d’explicar, si vosaltres ja us coneixíeu des de que tenies 9 anys i el pare 11. Pel que m’ha dit aquest any farà 11 anys des de que vareu començar a festejar, i fareu 3 anys de casats. Pel que es veu, si has après a suportar-lo durant tot aquest temps, més que una felicitació de Sant Valentí, el que hauríem de donar-te, és una medalla al mèrit.

Per cert no et preocupis pel regal, ja que tinc al pare quasi convençut perquè ens convidi a dinar, aprofitant que avui em portareu per primer cop a Girona, la ciutat a on ha viscut el pare durant 18 anys de la seva vida.

El pare m’està dient, que et dediquem la cançó que esta sonant a casa durant tot el matí, i que he ballat un parell de vegades. “Is this love” d’en Bob Marley.

Enganxat fent una becaina

Després d’escriure el darrer post, m’he quedat adormit davant de l’ordinador i és que porto son acumulada des d’abans d’ahir, ja que vaig estar amb el pare, mirant pelis de terror fins a les tantes. (“28 días después” i a continuació “28 semanas después”), entretingudes si més no, tot i que de moment, tampoc puc dir que n’hagi vist de millors.

Em va cridar l’atenció les imatges de Londres que sortien a les dues pelis, és com si ha hi hagués estat alguna vegada, no se si pot tenir a veure que nou mesos abans de néixer els meus pares hi varen passar uns quants dies.

Fent una mica d’exercici

En aquesta foto, feta el 31/01/09, em podeu veure gaudint d’una sessió matutina d’exercici. I és que l’altre dia vaig escoltar com el meu pare rondinava, perquè segons ell, els futbolistes guanyaven una quantitat insultant de diners, només per jugar, i tot perquè la gent paga per anar-los a veure. Així doncs, segons el meu pare els haurien de donar un pic i una pala i posar-los tots a treballar.

Quina ment més tancada la del meu pare, oi?, jo per contra he decidit que si vull guanyar una fortuna sense treballar, val més que comenci a entrenar-me des de ja.