31 i encara aguantant

Bon dia!

No us impacienteu, encara no he nascut. Nomes volia compartir amb
vosaltres una reflexio. Avui es l'ultim dia del 2008 i encara estic
molt be aqui dintre. Pel que sembla sere dels grans de la classe.

Com ja heu vist, en aquest missatge no hi ha accents, aixo es degut a
que estic fent una prova per editar un post, des del BlackBerry del
meu pare i aquest aparell no hi enten d'accents.

Si tot va be, la proxima vegada escriure des de l'exterior, em fa
l'efecte que no trigare gaire a sortir, i en part ja tinc ganes de
posar cares a les veus conegudes. I de fer una abracada ben forta a la
mare.

Eco 4D

Els pares

Per cert us he parlat dels meus pares i encara no us els he presentat, son la Susana i en Raül. Per que us feu una idea, us adjunto aquesta imatge. Si la compareu amb la meva foto podeu jutjar a qui m’assemblo més de moment. Tot s’ha de dir que quan em varen fer la foto, acabava de despertar-me i no em van donar temps ni per pentinar-me, tenia 28 setmanes i 4 dies, un pes aproximat de 1.437gr. i una alçada de 40cm.

Ara que ja ens coneixem, aniré compartint de tan en tan amb vosaltres alguna anècdota que em pugui semblar interessant.

Si he fet alguna falta, me l’haureu de perdonar, penseu que encara no he anat a escola.

Sergi Viera Sánchez

Bon dia!

Avui 28/12/08, he començat a escriure el meu bloc, per que així el meu pare deixi de donar-me la tabarra amb la cantarella de que he de néixer ja. Suposo que si neixo durant el 2008 li deu sortir més a compte, (ja sabeu, per lo del tema d'estalviar-se un any de guarderia i començar a fer P3)... Serà garrepa! Doncs sortiré quan deixi d'emprenyar-me, a veure què s'ha cregut. Amb lo be que s'està aquí dintre i la fred que deu fer allà fora.
Sort de la meva mare!
Per lo que he pogut sentir, (ja sabeu amb la distorsió del líquid amniòtic costa entendre el que diuen), fa dos dies va nevar al meu poble, Torroella de Montgrí. I ara mateix el vent està bufant persistentment, com si volgués endur-se el castell, que es veu que hi ha damunt del Montgrí.

Dic que es veu, perquè jo, encara no l'he vist, però com que el meu pare no deixa de repetir-me que em pujarà amb una motxilla per nadons, que uns amics li volen regalar, suposo que no trigaré gaire en veure'l de prop.